"El español es de pobres, horteras y analfabetos" (Salvador Sostres, 2005)
-
ForoParalelo: Miembro
"El español es de pobres, horteras y analfabetos" (Salvador Sostres, 2005)
A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex.
Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada.
La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars.
Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista.
És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.
********************
TRADUCIÓN AL ESPAÑOL
En Barcelona queda muy hortera hablar en español, yo solo lo hablo con la criada y con algunos empleados. Es de pobres y de horteras, de analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace un ruido tan espantoso para pronunciar la jota.
Estos que no hablan catalán, a menudo tampoco saben inglés, ni francés, ni quién es monsieur Paccaud. Pero no solo en Cataluña el español es un síntoma de clase baja. El amigo Riera me facilita estos datos de la ONU del 2002.
Renta per cápita de Noruega, 36.600 dólares; Dinamarca, 30940; Islandia, 29.750. Tres países riquísimos, con economías internacionalizadas y lenguas más pequeñas que la nuestra pero que las hablan sin complejos. Contra esta absurda creencia de que el catalán nos cierra puertas, estos datos sobradamente elocuentes de si sirve o no sirve una lengua minoritaria.
En cambio en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único dato. La media de los 13 principales países americanos que tienen el español como lengua, desde Argentina, Chile y Méjico hasta Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de 6.209 maltrechos, dólares de renta per cápita.
Cataluña hablando catalán y a pesar del espolio fiscal infringido por una España que no tiene ni la decencia de publicar las cifras del robo tiene una renta de 26.420 dolares.
Hemos de escoger modelo: Noruega o unirnos a la caravana de la miseria. El independentismo en Cataluña esta absolutamente justificado aunque solo sea para huir de la caspa y el polvo, de la tristeza de ser español.
Última edición por rafico85; 18/10/2018 a las 21:44
-
Más que un dios.
-
Forero, no uso el miembro
-
ForoParalelo: Miembro
me la pela,
pero es que me la pela todo, y esto no vendría a ser una excepción
el de abajo también me la pela pero sin mariposónadas....hoyga
-
ForoParalelo: Miembro
Ahora piensa lo contrario y se ha vuelto anti-indepe.
-
Patrimonio para lelos
Yo es que soy pobre
-
ForoParalelo: Miembro
Iniciado por
netzalus
Yo es que soy pobre
Tú no eres español, tú eres canario
-
Patrimonio para lelos
Iniciado por
Shurfero
Tú no eres español, tú eres canario
Al nivel de decir que un hombre honrado no es un hombre.
-
ForoParalelo: Miembro
Iniciado por
netzalus
Al nivel de decir que un hombre honrado no es un hombre.
El padre Teide se está enfadando contigo.
-
Patrimonio para lelos
Iniciado por
Shurfero
El padre Teide se está enfadando contigo.
Se toma las cosas con calma.El día que se enfade de verdad dejaremos de ser archipiélago para ser una isla.
-
ForoParalelo: Miembro
Claro.. oooh, que polémico el calvorotaaaa buuuh
-
Cáspita!!!
PRIMERA
Pare, perdona'ls, que no saben el que fan (Lc 23,34)
Una dona està esguardant la televisió. Una vegada més s'hi veuen les imatges de l'atemptat terrorista. El seu cor sagna de dolor. Li recorda la mort del seu fill, víctima innocent d'una explosió indiscriminada. Pensa en els botxins. Primer, s'indigna. Després, amb l'ànima trencada, exclama: "No sabeu què heu fet." I... vol perdonar.
Davant la injustícia, es clama venjança. D’aquesta manera, l’espiral puja fins a límits incontrolables. Jesús trenca aquesta dinàmica perversa mitjançant la petició de perdó per als seus botxins, a qui atribueix ignorància més que no pas maldat. Com que Jesús anuncia l'evangeli amb coratge, els poders volen eliminar-lo perquè els resulta incòmode la veu dels profetes. La vella història de matar el missatger per deixar de sentir el missatge. Però justament la seva mort és el millor missatge. Una mort injusta que no li impedeix d’estimar fins al final. Una mort injusta que no li impedeix demanar al Pare perdó i misericòrdia a favor de les persones que li infligeixen patiments i dolors extrems. Aquest és el primer camí cap a la reconciliació i la pau.
SEGONA
T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís (Lc 23,43)
Un hospital de comarques. Sala de malalts terminals. La noia jove, demacrada pels estralls de la sida, està a punt de morir. L'infermer li agafa la mà i endinsa la seva mirada en els ulls paorosos i tendres de la malalta. La noia, amb una veu gairebé imperceptible, li diu: "Gràcies. T'espero al paradís." El noi li somriu amb llàgrimes al cor.
Jesús, sentenciat enmig de dos lladres. Dimas, l’anomenat bo, i un altre, desconegut, que és el dolent. Però aquest no és el punt de vista de Jesús. Dimas és el símbol de la pobresa i l’altre és el símbol de la marginació, que lluita, malparla, insulta.
Jesús no el rebutja sinó que indica que el camí de sanació implica reconèixer les pròpies culpes i obrir-se al bé. Aquest és el camí del paradís que ha iniciat Dimas. El lladre marginat també el podrà recórrer. Jesús no li tanca la porta sinó que li assenyala la senda. No hi ha judici. Els dos lladres no són tampoc innocents, però no són més culpables que els qui l’han condemnat o n’han demanat l’execució. Tots dos són els companys de Jesús a la creu.
TERCERA
Dona, aquí tens el teu fill.
Aquí tens la teva mare (Jn 19,26-27)
En un poble perdut de la Sibèria. La parella es troba a la sala d'espera de l’orfenat. Vénen de lluny. Han fet una forta despesa. La seva llar esclatarà en crits infantils de jocs i alegria. Ara només ressonen veus adultes. S'han decidit per l’adopció. Els tràmits han estat llargs i feixucs. Arriba l'educadora amb un nen de dos anys. Els diu: “Aquí teniu el vostre fill.” Diu al nen: “Aquí tens els teus pares.”
Jesús accepta la realitat biològica i emocional del lligam dels fills amb els seus pares. Lligam que viu amb joia i que recorda un lligam encara més profund, el lligam amb Déu, que crea una nova relació entre les persones. Maria segueix el mateix criteri. Viu i estima com a dona i com mare, però sap que l’escolta i el compliment de la paraula de Déu creen encara lligams més forts. Tots dos estan units per la sang i estan units per la fe. Maria no tem veure morir el seu fill encara que una espasa li travessi l’ànima. Es troba al peu de la creu, dreta, al seu costat. Jesús vol que Maria continuï la seva maternitat amb els fills de nova comunitat cristiana. Joan, el deixeble estimat, rep el regal d’una relació nova. A través d’ell, ens arriba a tots nosaltres.
QUARTA
Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? -que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?» (Mc 15,34)
La foto està com sempre damunt la taula de l'escriptori. El rostre d'una persona jove, vital i eixerida. És un record del viatge que van fer fa molts anys. La dona, ara vídua, lluita contra una soledat aclaparadora. La mort del seu marit l'ha abocat a l’absència. De tant en tant, quan el cor s'enfosqueix, exclama: "Per què m'has abandonat?"
L’abisme del dolor i de la manca de sentit arriba a crear el vertigen de la soledat radical. Hi ha situacions a la vida en què els interrogants s’amunteguen i semblen no tenir resposta. Una persona vol endinsar-se en el cor de Déu i la foscor l’envolta. Els perquès poden formular-se però estan condemnats a no obtenir cap resultat satisfactori. Jesús experimenta la nit fosca de l’ànima, com si hagués perdut la connexió amb Déu. És aquesta la paraula més dramàtica pronunciada per Jesús. Pot escandalitzar el qui la escolta, però si ell passa per aquestes dificultats, tot creient sap què l’espera. Només qui perd Déu pot recuperar Déu. Només qui se sent sol, pot viure acompanyat. Aquest abandó és la porta que ens obre al misteri de l’Amor de Déu.
CINQUENA
Tinc set (Jn 19,28)
Etiòpia. El terra és ple d'escletxes. Fa tant de temps que no plou... Les cabanes del poblat resisteixen com poden la calor d'un sol despietat. Uns nens, a l'ombra, no tenen ni esma per jugar. Una nena veu la seva mare, s'aixeca com pot i camina vers ella. Cau. La dona recull la filla, amb dolor i tendresa, però la veu infantil li trenca el cor quan li diu: “Mare, tinc set.”
La crucifixió provoca una set terrible. Els estudis així ho demostren. Jesús no representa una obra de teatre, sinó que viu en la seva carn el dolor incommensurable d’una mort injusta. Arriba al límit del dolor i de la resistència, però sap expressar les seves necessitats. Com una vegada féu amb la dona samaritana, a qui li digué: “Dóna’m aigua”. Ell, la font de l’aigua viva, manifesta set. Viu la humilitat de reconèixer-se feble, de permetre que l’ajudin. El cristianisme constitueix una invitació a valorar les realitats del cos. Jesús, encarnat, es fa en tot igual a nosaltres, menys en el pecat. La set també és un símbol d’amor a la vida, de connexió amb la terra, de senzillesa humana. La grandesa de Déu es descobreix en els petits detalls de l’existència.
SISENA
Tot s'ha complert (Jn 19,30)
Aeroport d'un país llatinoamericà. Un noi jove puja l'escala de l'avió que el retornarà al seu país i a la seva família. Ha passat tres anys com a cooperant. El comiat fou emotiu. Ha dedicat els tres millors anys de la seva vida a engegar un projecte social enmig dels mes pobres. Els porta al cor. Com se'ls estima. Gira el cap en un darrer esguard i diu: "Tot s'ha complert."
No importa que la vida sigui curta, sinó que sigui plena. No importa construir mil projectes sinó realitzar el somni de Déu a la pròpia vida. No importa córrer i avançar ràpid sinó encertar el blanc. No importa fer moltes coses sinó portar a cap les coses més significatives. El balanç final no podia ser millor: “Tot s’ha complert”. No es tracta de molt o de poc, sinó de tot. Jesús palesa una dedicació absoluta. Els plans de Déu, mentre Ell ha estat en el món, han guiat la seva vida i la seva conducta. Per això, cada passa seva ha estat una invitació al Regne de Déu, a guarir malalts, a sanar cors ferits... Una vida viscuda des de l’amor té garantida la seva plenitud. Ara, ja podrà morir en pau. Només li quedarà la darrera paraula.
SETENA
Pare, confio el meu alè a les teves mans (Lc 23,46)
La seva biografia sembla una novel·la. Sempre ha estat un cercador. Errors, tants com vulguis. Va oblidar Déu durant molts anys. S'allunyà de la fe dels seus pares. Les crisis existencials l’han fet patir molt. A poc a poc, ha trobat la llum. Ara, amb la seva família envoltant el seu llit, prega sense recança: "Pare, confio el meu alè a les teves mans."
En poca estona, Jesús ha passat per tot: perdó, solidaritat amb els pobres, amor filial, soledat abismal, set inabastable i convicció d’un balanç complert. Li resta el darrer pas. Déu ja és Pare. La soledat ja és confiança. La mort encara és alè. Les mans són acollida. L’ascètica no hi té res a dir. Només hi ha espai per a la mística. No és fer, sinó deixar-se fer. No és conquerir sinó deixar-se posseir. No és paraula sinó silenci. No és poder sinó confiança. No és mort sinó vida. Els perquès resten enrere. Només hi ha horitzó per al misteri. Déu va crear el món en set dies. Jesús ens obre un món nou en set paraules que, des del Divendres Sant del 1787, han estan acompanyades per la música de Haydn i diversos comentaristes. Música i paraula per endinsar-nos en el misteri que ens porta a la dimensió de l’Esperit. Escolta i confia.
-
ForoParalelo: Miembro
Iniciado por
netzalus
Se toma las cosas con calma.El día que se enfade de verdad dejaremos de ser archipiélago para ser una isla.
Pero también os habreis descolonizado.
-
ForoParalelo: Miembro
¿Por qué los Españoles son los seres más endófobos del planeta? Lo trillado es que también son xenófobos con los hispanos, cosa que no pasa con Ingleses y Americanos o Franceses y Canadienses.
Los españoles son las personas mas ¨roto 2¨ del puto planeta
-
Patrimonio para lelos
Iniciado por
Shurfero
Pero también os habreis descolonizado.
Al paso que va España, seguro
-
ForoParalelo: Miembro
-
ForoParalelo: Miembro
Yo estoy convencido de que los padres de Sostres hablaban con él en español.
La madre en cambio no.
-
*G H E TT O * S H I N Y*
Iniciado por
Retorquendam
¿Por qué los Españoles son los seres más endófobos del planeta? Lo trillado es que también son xenófobos con los hispanos, cosa que no pasa con Ingleses y Americanos o Franceses y Canadienses.
Los españoles son las personas mas ¨roto 2¨ del puto planeta
De los 7 enanitos que son los pueblos de Europa Occidental, somos el enanito gruñón.
-
a Ávila de los caballeros
Envidia un idioma que lo habla 600 millones de personas en el mundo a uno que lo hablaran ni 1 millón y que suena como si tuvieran una tara bucal.
-
ForoParalelo: Miembro
Jean-Paul Sartre, un gran filósofo.
-
Lidl PUTÍSIMOS GVNG
Ese ya tiene placa vip en mi gulag
-
ForoParalelo: Miembro
El argumento en si mismo es una soberana gilipollez. No hablo de la apreciación subjetiva sobre la sonoridad del mismo, sino sobre la argumentación de la riqueza. Coger de España la percapita media y compararlo con Cataluña no tiene ningún sentido, sobretodo porque la primera, que yo sepa lleva incluida la otra. Lo mismo que es una gilipollez argumentar la media de los paises latinoamericanos y compararlo con paises independientes de Europa....
Todo para justificar qué? Pues vete tu a saber. No sé, creía que esta gente era capaz de encontrar argumentos más sólidos que semejante mierda.
Y mira que me la suda tanto que se vayan o se queden que podría inundar Girona otra vez.
-
ForoParalelo: Miembro
Sostres es todo un personaje, todo un forero medio. Amanece un día independentista y al día siguiente se acuesta pepero como el forero se despierta nazi y anochece carlista, pero no queda ahí la cosa. También piensa que todos los Erasmus acaban en cuernos, que podría entrenar al Barça mientras mea, que la violencia de género tiene justificación, que el terremoto de Haíti es una cosa que "equilibra el planeta", que a Labordeta no lo recordaría ni Cristo y que las chicas que valen tienen 17 añitos y están limpitas.
Podría ser forero mítico si se pusiera, pero tambien es un muerto en vida y con pinta de Paquirrín deslavazado. Necesitaría un personaje tipo Mazado Malote.
-
𝖠𝗎𝗍𝗈𝖡𝖺𝗇𝗇𝖾𝖽
-
ForoParalelo: Miembro
Iniciado por
Retorquendam
¿Por qué los Españoles son los seres más endófobos del planeta? Lo trillado es que también son xenófobos con los hispanos, cosa que no pasa con Ingleses y Americanos o Franceses y Canadienses.
Los españoles son las personas mas ¨roto 2¨ del puto planeta
Hemos sido los mas grandes del planeta. Ahora nos toca ser por un momento pequeños. Pero son ciclos, la historia se volverá a repetir. Saludos.
-
ForoParalelo: Miembro
Iniciado por
çertenidad
Envidia
un idioma que lo habla 600 millones de personas en el mundo a uno que lo hablaran ni 1 millón y que suena como si tuvieran una tara bucal.
El catalán lo hablan unos 3 millones de personas. Aproximadamente la mitad de Cataluña. Llega al millón y lo pasa ampliamente.
-
ForoParalelo: Miembro
Iniciado por
Bisagra
Hemos sido los mas grandes del planeta. Ahora nos toca ser por un momento pequeños. Pero son ciclos, la historia se volverá a repetir. Saludos.
¿Pequeños? España es la potencia económica número 12, arriba de Rusia y Australia, después México en número 15. Nunca entenderé como los españoles se creen que son unos mierdas cuando viven en un país que va bien, que sí, está en recesión, pero igual se mantiene y jamás entenderé como la mayoría de españoles ven con asco a México, siendo este un país en expansión e hijo de la cultura española.
Es que es un sin sentido.
En el foro me he tragado insultos, cuando mi estilo de vida es igual al tuyo.
Jamás lo entenderé, siendo que yo también soy un hispano, como tú y como todo el foro.
-
ForoParalelo: Miembro
Iniciado por
Retorquendam
¿Pequeños? España es la potencia económica número 12, arriba de Rusia y Australia, después México en número 15. Nunca entenderé como los españoles se creen que son unos mierdas cuando viven en un país que va bien, que sí, está en recesión, pero igual se mantiene y jamás entenderé como la mayoría de españoles ven con asco a México, siendo este un país en expansión e hijo de la cultura española.
Es que es un sin sentido.
En el foro me he tragado insultos, cuando mi estilo de vida es igual al tuyo.
Jamás lo entenderé, siendo que yo también soy un hispano, como tú y como todo el foro.
Mi putísimo hermano como me comprendes.
Para nosotros no ser la primera potencia es ser pequeños. Hoy en día Europa es pequeña, sobretodo moralmente.
Lo de ver con asco a México es lo mismo que ver con asco a España. Endofobia y analfabetismo. México es una extensión americana de España.
Saludos miermano.
-
AutoBanned
El sostres se tiro unos meses en una clinica par drogadictos. Es y será un yonki
-
Cáspita!!!
Permisos de publicación
- No puedes crear nuevos temas
- No puedes responder temas
- No puedes subir archivos adjuntos
- No puedes editar tus mensajes
-
Reglas del foro
▲
▼
Atajos de Navegación Disponibles