Lectura La plaça del diamant

traduccion?

Uy uy uy.... me parece que reportes incoming.

Ahir vaig acabar de llegir La plaça del diamant. Cal dir que es tracta d'un dels millors llibres que he llegit i que més m'hi ha impressionat, tan sols m'ha cridat l'atenció que l'autora emprara tantes vegades 'i' per tal de connectar les oracions, se'm feia cansat llegir-ho una vegada darrere l'altra, malgrat tot supose que és per induir al lector la sensació de fatiga de la Natàlia. M'agradaria conéixer la vostra opinió d'aquest llibre.

Traduccion: ayer acabe de leer la plaza del diamante. Hay que decir que se trata de uno de los mejores libros que he leido i que ademas me ha impresionado, solo me ha llamado la atencion que la autora utiliza tantas veces 'y' para conectar las oraciones, se me hacia pesado leerlo una vez tras otra, a pesar de eso se supone que es para inducir al lector la sensacion de fatiga de la natalia. Me gustaria saber vuestra opinion sobre el libro.



La verdad es que es una pasada de libro

Sí que l'he llegit. Un gran llibre, sens dubte. Si t'hi fixes el llibre, en gran part, és com un fluir de sensacions i pensaments de la protagonista entrelligats per la mà de l'autora per tal de donar-los bellesa estètica i, per tant, crear una novel·la. Per això hi ha tantes conjuncions, repeticions d'idees i entrellaçaments; és un fluir de principi a fi, i, de fet, aquest és el seu mèrit més important, per a mi.

Iniciado por P.pica

El mensaje está oculto porque el usuario está en tu lista de ignorados.

Uy uy uy.... me parece que reportes incoming.

Cero puntos, supongo que haber abierto el hilo en subforo ha frenado a los trolls. Si el hilo lo he escrito en catalán es porque esperaba que me respondiera la gente que se lo había leído en catalán.

Iniciado por Matteo Darmian

El mensaje está oculto porque el usuario está en tu lista de ignorados.

Sí que l'he llegit. Un gran llibre, sens dubte. Si t'hi fixes el llibre, en gran part, és com un fluir de sensacions i pensaments de la protagonista entrelligats per la mà de l'autora per tal de donar-los bellesa estètica i, per tant, crear una novel·la. Per això hi ha tantes conjuncions, repeticions d'idees i entrellaçaments; és un fluir de principi a fi, i, de fet, aquest és el seu mèrit més important, per a mi.

Encara sort, ja em pensava que aquest llibre era desconegut per tothom a FP. Més enllà de la simbologia (la balança, les nines de l'aparador, les pròpies colomes o la mort simultània de l'última d'aquestes a la d'en Quimet), em va sorprendre el que deia a l'OP perquè mai no havia llegit un llibre amb una 'estructura' semblant (sobretot en català, malgrat que ací l'anomenen valencià), però si que va fer que fera meua les sensacions de la Natàlia. El que dius té molt més sentit que no la meua teoria.

M'ha semblat un llibre tan brillant a l'una que complex que amb haver-ho llegit una sola vegada tinc clar no he comprès íntegrament ni en una gran part tot el que l'autora transmet. Ara no, però dins d'un temps imagine que m'ho tornaré a llegir.

Iniciado por Tansey

El mensaje está oculto porque el usuario está en tu lista de ignorados.

Cero puntos, supongo que haber abierto el hilo en subforo ha frenado a los trolls. Si el hilo lo he escrito en catalán es porque esperaba que me respondiera la gente que se lo había leído en catalán.


Encara sort, ja em pensava que aquest llibre era desconegut per tothom a FP. Més enllà de la simbologia (la balança, les nines de l'aparador, les pròpies colomes o la mort simultània de l'última d'aquestes a la d'en Quimet), em va sorprendre el que deia a l'OP perquè mai no havia llegit un llibre amb una 'estructura' semblant (sobretot en català, malgrat que ací l'anomenen valencià), però si que va fer que fera meua les sensacions de la Natàlia. El que dius té molt més sentit que no la meua teoria.

M'ha semblat un llibre tan brillant a l'una que complex que amb haver-ho llegit una sola vegada tinc clar no he comprès íntegrament ni en una gran part tot el que l'autora transmet. Ara no, però dins d'un temps imagine que m'ho tornaré a llegir.

No, home, la teva teoria encaixa perfectament. L'estil ajuda a recrear la fatiga -o jo diria més bé angoixa- de la protagonista.
Has provat a llegir algun altre llibre d'aquesta autora? Record que vaig llegir Aloma i em va agradar molt, encara que he de dir que el vaig llegir sent un adolescent i potser ara tindria una altra opinió.